The Rape of Lucretia

*La violació de Lucrecia*
	; Ernest Ansermet, el director que dirigí l'estrena d'aquesta òpera
Títol original	The rape of Lucretia
Forma musical	òpera
Compositor	Benjamin Britten
Llibretista	Ronald Duncan
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Anglès
Basat en	Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. (André Obey )
Creació	Hivern i primavera de 1946
Data de publicació	segle XX
Gènere	drama
Parts	dos
Personatges	Lucia, Col·latí, Juni, Bianca, Tarquini i Lucrècia
Estrena
Estrena	12 de juliol de 1946
Escenari	Mr. i Mrs. John Christie Opera House, Festival de Glyndebourne, Sussex, Gran Bretanya,

The Rape of Lucretia (en anglès, La violació de Lucrècia) és una òpera en dos actes del compositor Benjamin Britten, sobre un llibret de Ronald Duncan basat en Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. Va ser estrenada en el Festival de Glyndebourne el 12 de juliol de 1946.

Va ser composta entre l'hivern i la primavera de 1946, després del gran triomf de Peter Grimes (1945).^[1] La tercera de les 12 òperes al repertori del compositor anglès i primera que va escriure per a una orquestra de cambra, pensada per petits teatres i mitjans reduïts.^[2]

La història està ambientada en l'any 500 aC i narra com Tarquini, fill del rei romà d'origen etrusc, viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i única dona, entre les romanes esposes dels amics de Tarquini, que es va mantenir fidel durant la guerra.^[2]

Personatges

Cor masculí (tenor) - Peter Pears
Cor femení (soprano) - Joan Cross
Collatinus, un general romà (baix) - Owen Brannigan
Junius (baríton), un general romà - Edmund Donleavy
Tarquinius, príncep de Roma i fill del tirà etrusc Tarquini el Superb (baríton) - Otakar Kraus
Lucretia, esposa de Collatinus (contralt) - Kathleen Ferrier
Bianca, vella dida de Lucretia (mezzosoprano) - Anna Pollak
Lucia, serventa de Lucretia (soprano) - Margaret Ritchie

Argument

Lloc i època:Campament militar romà i la casa de Lucrècia a Roma, vers l'any 500 aC.

Pròleg

Informe de les desgràcies de Roma sota el domini de Tarquini

Acte I

Quadre 1. Un campament militar a les portes de Roma, en una nit xafogosa. Col·latí, Juni i Tarquini beuen lamentant-se de la infidelitat de les dones. Només Lucrècia, l'esposa de Col·latí, és famosa per la seva sòlida virtut. Tarquini es proposa la perdició de la respectada dama seduint-la. (Interludi: representació del camí a cavall de Tarquini a envers Roma.)

Quadre 2. Lucrècia resta asseguda prop de la seva dida i la seva serventa, al costat de la filosa. Tarquini es presenta i sol·licita allotjament per aquesta nit.

Acte II

Quadre 1. Els etruscs han causat terribles estralls a Roma. Però, com es pot comparar la destrucció externa enfront de la desolació interior?. Els romans encara conserven un últim bastió d'integritat enfront dels depravats etruscs, i es tracta de la virtuosa Lucrècia. Però Tarquini entra per la força en l'alcova de Lucrècia, i malgrat la forta defensa d'aquesta, és ultratjada. (Interludi: cant coral amb el tema del sofriment de Crist, quan la virtut és «assetjada pel pecat».

Quadre 2. Blanca i Llúcia donen la benvinguda alegrement al nou dia arranjant pomells de flors, però resten horroritzades en assabentar-se dels esdeveniments de la nit anterior. Lucrècia exigeix veure al seu marit i s'acomiada de la vida. Encara Col·latí li declara la seva confiança i el seu amor, per a Lucrècia el suïcidi sembla l'única possibilitat de provar la seva innocència, pel que s'apunyala. El dol i la consternació general (passacaglia) per la seva mort desemboquen en promesa de salvació cristiana (epíleg).

Enregistraments

Any	Elenc (Lucretia, Cor masculí, Cor femení, Tarquinius)	Director, Teatre i orquestta	Segell^[3]
1946	Kathleen Ferrier, Peter Pears, Joan Cross, Otakar Kraus	Hans Oppenheim, Orquesta del Festival de Glyndebourne	GALA (GL100.560)
1947	Nancy Evans, Peter Pears, Joan Cross, Frederick Sharp	Reginald Goodall, Orquesta del Festival de Glyndebourne	EMI CMS 7 64727-2
1970	Janet Baker, Peter Pears, Heather Harper, Benjamin Luxon	Benjamin Britten, Orquesta de Cámara Inglesa	Decca Records^[4]
1977	Patricia Kern, Robert Tear, Catherine Wilson, Stuart Harling	Roderick Brydon, Orquestra de Cambra Escocesa	Open Reel Tape - mr. tape 2435
1987	Jean Rigby, Anthony Rolfe Johnson, Kathryn Harries, Rusell Smythe	Lionel Friend, Òpera Nacional Anglesa	ARTHAUS (DVD) (102 021)
1993	Jean Rigby, Nigel Robson, Catherine Pierard, Donald Maxwell	Richard Hickox, City of London Sinfonia	Chandos CHAN 9254-5
2001	Sarah Connolly, John Mark Ainsley, Orla Boylan, Christopher Maltman	Paul Daniel, Òpera Nacional Anglesa	DVD (Vídeo) - House of Opera DVDBB 393
2004	Christine Rice, Hubert Francis, Victoria Nava, Grant Doyle	Alexander Briger, Orquestra Covent Garden	CD: Premiere Opera Ltd. CDNO 1373-2
2013	Angelika Kirchschlager, Ian Bostridge, Susan Gritton, Peter Coleman-Wright	Oliver Knussen, Aldeburgh Festival Ensemble	Virgin

Referències

↑ Ruggeri Marchetti, Magda. «Ópera: La violación de Lucrecia, de Benjamin Britten». Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 2008. [Consulta: 11 maig 2017].
↑ ^2,0 ^2,1 Roca Joglar, Hugo. «André dos Santos: Locura por Britten» (en castellà). Pro ópera. [Consulta: 11 maig 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 15 maig 2017].
↑ Gravació històrica segons La discoteca ideal de la ópera, de Roger Alier, Enciclopedia Planeta, 1995. ISBN 84-08-01285-1

Volum Òpera d'András Batta, pags. 74-75, Editor Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)

[Ruggeri_Marchetti-1] Ruggeri Marchetti, Magda. «Ópera: La violación de Lucrecia, de Benjamin Britten». Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 2008. [Consulta: 11 maig 2017].

[Roca_Joglar-2] 2,0 ^2,1 Roca Joglar, Hugo. «André dos Santos: Locura por Britten» (en castellà). Pro ópera. [Consulta: 11 maig 2017].^{[Enllaç no actiu]}

[3] Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 15 maig 2017].

[4] Gravació històrica segons La discoteca ideal de la ópera, de Roger Alier, Enciclopedia Planeta, 1995. ISBN 84-08-01285-1

[1]

[2]

[3]

[4]